Conocí a JUMA hace ya unos años en el grupo de UrbanSketchers de Girona y desde los primeros encuentros en los que coincidimos vi en ella una persona delicada, sosegada, sensible, creativa y, por encima de todo, muy discreta. Sus dibujos siempre me recordaban la espontaneidad naïf que se desprende cuando admiras una pintura de Henri Julien Félix Rousseau, Antonio Ligabue o Frida Khalo con su supuesta ingenuidad y unos colores contrastados y brillantes.  Algún tiempo después, tras ver su obra más personal y de mayor formato descubrí debajo de ese hipotético ritmo pausado que emana de ella, existía una gran fuerza en la expresión, una gran contractura en la textura y un soberano uso magistral del poder del color.

Hace unos días mientras dibujabamos casi me susurró, para que nadie se diera cuenta, que había estado en el Nepal y que había hecho un cuaderno de viaje. Cuando a escondidas me lo enseñó, no lo dude ni un segundo. Tenía que compartirlo en este blog y así se lo pedí. Me emocionó la implícita simpleza y el uso muy pensado del color. Según ella misma, los colores del Nepal.

Aquí os lo dejo junto con alguna de sus obras que podèis encontrar en flickr y la explicación de su experiencia que ella ha tenido a bien de enviarme. Disfrutad y comprobad que dibujar siempre es mucho más de lo sencillamente aparente. ¡Palabra de sketcher!

“Nepal, un destí per tornar-hi”

Fa anys ens vàrem prometre anar un dia al Nepal amb la meva filla i per Reis els meus fills en van regalar el viatge.

Segons arribàvem a Katmandú, veure totes les tendes plenes d’ofrenes de colors, fruites, floretes i espelmes ja prometia una estada plena d’emocions. Portava les aquarel·les de l’Índia que em va regalar en Miquel i va ser d’allò més encertat, ja que els colors vius són els mateixos que veus allà..

El caòtic tràfic de Thamel, micos penjats dels cables, noies pujades en camionetes cantant, nois tocant instruments en altres vehicles, olor d’encens, a menjar, a fruites i perfums…

Amb els ulls ben oberts per no perdre cap detall!

Momos, dalbat, menjar tibetà, hindú, xinès… 

Tot deliciós!! 

Desprès Pokhara. Vàrem arribar d’hora a l’hotel que estava al costat de Pewa Tal, el llac que reflecteix el Annapurna i el Machapuchare. Vàrem pujar a Sarangkot a les quatre del matí per veure tots els pics a la sortida de sol abans que pujès la boira.

Després quatre dies de camins empedrats, pujades, escales infinites… des de Naudanda fins a Panchase, on vàrem dormir dues nits i més tard per la Jungla fins a Ramche Danda per dormir en Bhundi i seguir l’endemà fins a Pundi.

Per recuperar les forces res com un hot ginger lemon honey…

I per tot arreu sentir ” Namasté!!”

Gràcies per tot JUMA i fins molt aviat dibuixant!!!