Crónica de una exposición urbansketcher, según yo.

Este texto había sido concebido en un principio para el blog oficial de los gironaurbansketchers, pero al tratarse de una vivencia muy personal mia, he decidido incluirlo en su totalidad en mi blog, siendo lo publicado en el oficial, un extracto de lo que a continuación os adjunto. Ahí encontraréis todas las fotos y más detalles de la inauguració, si os interesa. Las fotos que he puesto aquí han sido tomadas por el gran compañero Josep Maria Farré en su mayoria.

Cualquier opinión que en el texto siguiente se pueda expresar es únicamente mía y de nadie más. Cada persona que integramos USKGirona puede tener la suya propia particular y no tener nada que ver con este texto. Todas las opciones son válidas y ésta es la magia singular del movimiento sketcher, al menos como yo lo entiendo.

Espero que nadie se sienta ni ofendido ni molesto por lo que digo. Ha sido mi vivencia como co-organizador de esta exposición y, por supueto, en ningún momento se ha intentado hacer prevalecer mi opinión. Es sólo mía y tan válida como cualquier otra personal y apartada pueda haber del acto, su intención y del concepto urbansketcher.

CRÒNICA DELS QUADRES D’UNA EXPOSICIÓ

(Llegir-ho posant la peça musical de Modest Músorgski “Quadres duna exposició a ser possible” a www.youtube.com/watch?v=FSN95uz8eDc)

Avui em permetre el parlar des d’un punt de vista molt personal. Permeteu-me aquesta llicència.

Des de que fa ja uns mesos la imbatible Toni Xifré ens va parlar a tot el grup de la possibilitat de fer aquesta exposició a un lloc desconegut anomenat  “Taller-Nosequé”, davant de la Portalada gòtica de Sant Pere de Galligants, he viscut un munt de experiències relacionades amb aquest acte i que voldria compartir amb tots des del blog.

La majoria d’elles han sigut positives i les que no ho han sigut, us les estalviaré, ja que formen part d’aquelles pedretes que entren de quan en quan a la sabates i emprenyen, però un cop les treus, continues caminant més a gust que abans. També per això acaben sent positives. Com tot a la vida s’han de superar obstacles per arribar a un bon fi.

La més bona i principal ha sigut que he tingut la oportunitat única de conèixer la obra de molts companys i companyes que han volgut participar i d’altres que no. M’he donat comte del nivell que tenim dibuixant i que masses no ens ho sabem reconèixer a nosaltres mateixos. Sincerament crec que la majoria hauríem de valorar-nos molt més. El que fem que ja és més que un divertimento, com podeu veure si aneu a observar la mostra d’obra exposada.

També gràcies a la preparació, he pogut fer més lligams amb alguns i algunes sketchers més enllà del dibuix. He descobert una qualitat personal en la majoria que crec que no és casualitat. Penso que les persones que expressen coses mitjançant el dibuix, la pintura, la música, la imatge o qualsevol altre disciplina artística tenen gairebé totes elles un tarannà especial. No és que siguin més bones persones… Hi ha de tot. El tret comú és un sentiment de voler compartir i una generositat especial que les fa molt atractives. És un luxe conèixer aquest tipus de gent per que sempre sumen (i poques vegades resten) a l’esperit positiu que tant manca en el nostre món en els darrers temps i que faria que tot anés més bé. No tant mirar-se el mèlic i pensar que es pot fer pels altres i no el que els altres poden fer per tu, ho definiria molt bé.

Un altre gran fita personal ha sigut conèixer a l’Emma i en Sergi dEL TALLER DEL BARRI. Dos grans personatges amb els que, personalment he trobat una sintonia personal i professional admirable. El seu projecte a Girona es únic i, apart dels descomptes pel grup i la exposició, espero que aquesta simbiosi grupal i personal continuï durant molt de temps i amb molt projectes en comú. Us recomanu que si no ho heu fet encara, us acosteu a veure la exposició i conèixer de primera mà tot el que al Taller s’hi cou, que és molt i molt bó per la ciutat.

Qué més puc dir-vos?

Faré servir aquella frase castellana de NI SON LOS QUE ESTAN, PERO SI ESTAN TODOS LOS QUE SON. O alguna cosa així, no ho recordo molt bé. Vull dir que m’hagués agradat comptar amb la presència d’algun o alguna gironasketcher més. Cadascú ha optat per si volia exposar o no pel motiu que ha volgut i tothom és lliure de fer el que ha cregut mès pertinent, faltaria més!

Malgrat tot crec que els que no ho han fet s’han perdut una bona vivència. Sobretot em sap molt de greu per algun cas, que conec personalment, no ho han volgut fer per falta de seguretat en la seva obra quan és esplèndida. No parlaré de ningú, només vull deixar aquesta constància. D’això parlava al principi en aquesta injusta falta d’autovaloració que tants patim.

I amb això recordar-vos que el que tenim penjant a Ca l’Emma i en Sergi no és el millor ni el pitjor, és simplement una mostra del que generem.

Aneu a veure-ho, no us perdeu la oportunitat de veure la energia conjunta que generem i que notem tantes i tantes vegades en les Trobades.

Acabo. Vull dònar les gràcies a tots, els que hi han estat i els que no, els que s’hi han oposat aferrissadament fins a punts inimaginables i als que des del principi han volgut implicar-se, als que han penjat quadres i als que no, als que han dubtat de si mateixos i ( perquè no també?) als que no als hi donat la punyetera i real gana…  A tot el grup de GironaurbanSkechers sense excepció. Sense tots nosaltres no  haguessim arribat a aquest punt de maduressa en el que penso estem i que hem d’aprofitar per continuar endavant cap a on sigui, però sempre endavant. Estem en un moment molt bo i no cal posar pals a les rodes a cap inicitiva vingui d’on vingui, per molt dur que de vegades sigui pel nostre ego i m’hi incloc en aixó.

Gràcies a tots per les vivències i, com sempre, ens veurem dibuixant aviat!

La llista dels que hem exposat no la he volgut posar expressament, per que qui no la conegui, haurà d’anar a veure la exposició si o si, si la vol conèixer, jejeje.

I un regal més… la peli del grup!!! www.youtube.com/watch?v=qpOjKlFSlhA

5 comentarios en “Crónica de una exposición urbansketcher, según yo.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s